BARCELONA. LA CONSTRUCCIÓ URBANÍSTICA D'UNA CAPITAL COMPACTA

Índex d'il·lustracions
Introducció
Agraïments

I. Dels seus orígens a la capitalitat mediterrània medieval
I.1 El naixement de Barcelona. Una ciutat de dos mil anys
I.2 Els patrons d'una colònia romana
I.3 La reutilització de la ciutat romana i la crisi urbana
I.4 El renaixement de Barcelona
I.5 L'evolució social de l'edat mitjana porta a crear un món urbà nou
I.6 La formació de Catalunya i de la seva capital comtal
I.7 El Consell de Cent com a govern de la ciutat comtal
I.8 L'estructura urbana medieval
I.9 Barcelona, capital del Mediterrani occidental
I.10 La gran activitat marítima d'una ciutat sense port
I.11 L'esplendor del gòtic català
I.12 L'expansió cultural i urbanitzadora
I.13 La ciutat ideal

II. De la urbanització del Raval als inicis de la industrialització
II.1 La crisi poblacional a Barcelona
II.2 La influència del canvi de dinastia a la capital
II.3 La consolidació de la cultura urbana
II.4 Les formes de producció medieval i els carrers de la ciutat
II.5 La tercera muralla completa la Ciutat Vella
II.6 La Rambla de Barcelona
II.7 Barcelona i els reis castellans
II.8 Colom arriba a Barcelona. Catalunya i Amèrica
II.9 El Pla barceloní i les àrees agrícoles més immediates
II.10 Un "segle difícil", però finalment el port emprèn la seva configuració definitiva
II.11 La urbanització de la ciutat
II.12 El Decret de Nova Planta
II.13 L'emergència de noves idees i l'alba de la ciutat moderna
II.14 La Barcelona del segle xviii
II.15 La construcció de la Ciutadella
II.16 Altres transformacions barroques a la ciutat. L'ordre urbà als carrers i a les façanes
II.17 La Barceloneta. Un projecte innovador fatalment densificat
II.18 Les formes urbanes en la ciutat murallada

III. Els projectes de la ciutat moderna i l'enderrocament de les muralles
III.1 L'esclat de la urbanització moderna
III.2 La primera industrialització
III.3 La reforma urbana des de dins
III.4 La infraestructura colonial. Els ferrocarrils i les carreteres com a articulació urbana
III.5 La crítica contra les muralles
III.6 El Pla Cerdà, pioner de la urbanística moderna
III.7 El projecte d'Eixample de Barcelona en relació amb altres ciutats europees
III.8 El desenvolupament de l'Eixample de Cerdà i les societats de foment
III.9 Els models suburbans en la urbanització del pla de Barcelona

IV. Barcelona, ciutat innovadora
IV.1 L'enderrocament de la Ciutadella
IV.2 L'Exposició Universal de 1888
IV.3 La cerca d'una "arquitectura nacional catalana"
IV.4 El modernisme com a corrent innovador
IV.5 La consolidació de l'Eixample
IV.6 La infraestructura dels serveis urbans
V. El canvi de segle i la gran Barcelona
V.1 L'annexió dels municipis del pla
V.2 La gran Barcelona i la idea de ciutat capital
V.3 El Pla d'enllaços
V.4 El focus de la innovació cultura
V.5 La reforma urbana des de fora
V.6 Transformacions externes a la Ciutat Vella
V.7 El noucentisme
V.8 La infraestructura de foment: l'electrificació i la suburbanització
V.9 Els nous serveis i equipaments urbans
V.10 El sistema de parcs
V.11 El llarg camí cap a l'Exposició d'Indústries Elèctriques de 1929
V.12 L'eix de la plaça d'Espanya cap al Llobregat

VI. La Barcelona del milió d'habitants
VI.1 Els problemes metropolitans i la nova dinàmica social
VI.2 El planejament regional a Catalunya
VI.3 L'allotjament com un problema a la ciutat moderna
VI.4 El GATCPAC i la ciutat funcional
VI.5 El Pla Macià i Le Corbusier
VI.6 La Casa Bloc i la "ciutat de vacances"
VI.7 La dissolució del GATCPAC i la Guerra Civil

VII. Els anys grisos de la postguerra i la formació metropolitana
VII.1 Autarquia, reconstrucció i barraquisme
VII.2 La ciutat i la comarca
VII.3 L'arrencada del desenvolupisme (desarrollismo)
VII.4 La macrocefàlia barcelonina i el sistema de ciutats catalanes
VII.5 L'evolució de les grans infraestructures
VII.6 La perifèria residencial
VII.7 L'especulació del sòl i el suburbi
VII.8 La transformació de l'Eixample i del pla suburbà

VIII. Els patrons de l'expansió desenvolupista i el canvi polític. L'urbanisme dels plans
VIII.1 Del Pla comarcal als plans parcials
VIII.2 Una arquitectura i un urbanisme renovadors
VIII.3 Els grans plans dels anys seixanta: l'àrea metropolitana
VIII.4 La transformació especulativa i els moviments socials urbans
VIII.5 La crisi del sector industrial
VIII.6 El Pla general metropolità
VIII.7 La transició de l'oposició a la democràcia

IX. La recuperació de Barcelona als anys vuitanta. L'urbanisme de projectes, programes i estratègies
IX.1 El rellançament urbà amb el nou ajuntament democràtic
IX.2 La reestructuració del sistema industrial a l'àrea metropolitana
IX.3 Els nous districtes i la desaparició de l'Àrea Metropolitana
IX.4 Les diferents escales de la recuperació urbana
IX.5 La rehabilitació urbana
IX.6 La reestructuració urbana
IX.7 Altres claus estructurals de la forma de Barcelona
IX.8 Els Jocs Olímpics per al 1992
IX.9 Una reflexió sobre els projectes "especials"

X. Barcelona, capital europea. Un altre canvi d'escala?
X.1 La Barcelona postolímpica
X.2 Les noves dinàmiques espacials
X.3 Les diverses escales dels nous projectes urbanístics. Barcelona, a partir del 1993
X.4. Els grans projectes plurimunicipals del tombant de segle
X.5 Les grans ciutats d'Europa
X.6 Oportunitats i febleses
X.7. La nova àrea metropolitana com a àmbit de referència
X.8. Les noves formes metropolitanes
X.9. Barcelona i la crisi econòmica de l'Europa del sud
X.10 La nova cultura urbanística emergent
X.11 Barcelona, una ciutat amb futur
XI. Mapes de la ciutat Bibliografia

Crèdits de les il·lustracions
Índex d'il·lustracions