Periodista i escriptor, es va formar en el marc del projecte polític i cultural del noucentisme i va ser un prototip modèlic de la fàbrica de catalanistes de Prat de la Riba. Codirector de La Vanguardia des del 1920 i director únic del diari a partir del 1933, la seva tasca com a publicista d'orientació de la burgesia va acabar en sec amb l'esclat de la Guerra Civil. Durant bona part del franquisme va viure a Madrid sotmès a un dolorós exili interior, però a partir de 1953 va tornar a emergir com un dels grans noms de la cultura del país i en només deu anys (amb obres com les memòries Tots els camins duen a Roma o el dietari Meditacions en el desert) va bastir un dels corpus en prosa més sòlids i perdurables de la tradició literària catalana.
