Vaig néixer a Barcelona l’any 1964. Quan jo era petita la mare ja feia ioga, però a mi em semblava una mica estrany… Vaig haver de créixer per acostar-me al ioga i, amb més de trenta anys, vaig començar la formació com a professora. Aquesta decisió va ser el principi d’un canvi molt gran. Des d’aleshores, el ioga m’acompanya sempre i m’ajuda a portar una vida senzilla i bonica. Li estic molt agraïda. ¿Però cal fer-se gran per descobrir el ioga? No, em sembla que no cal; per això he escrit aquest conte. A la universitat vaig estudiar traducció i interpretació. Malgrat haver estudiat llengu¨es, sóc una enamorada del silenci. En silenci em sento en comunió; mai no em sento sola ni aïllada. Visc a Bellaterra amb els meus fills, que van i vénen, i dues gosses que cada dia em treuen a passejar pel bosc. A elles també els dono les gràcies! M’agrada molt la muntanya i la música. I treballo en coses diverses, algunes relacionades amb el ioga, com ara la direcció de Proyoga, la sala de ioga que la mare va fundar l’any 1985.
